© Pep Aguadé FOTOGRAFIA: de març 2014

dissabte, 1 de març del 2014

Avui la mare està cosint uns quants estels a la manta del cel. Ens ha deixat dormint. Dilluns a les 9 a Sant Pere li direm el nostre últim adéu.

La Natura i la vida

Estimar la natura no és a l'abast de tothom. Es necessita quelcom més que la simple paraula: cal tenir una certa sensibilitat vers tot el que ens rodeja, vers el que respirem, vers el que palpem... Cal estimar el silenci, el vent, els núvols... Cal estimar els animals, les plantes, les pedres... i, per descomptat, respectar tot el que té sentit a la nostra vida... Crec que mai no podré donar-li tot l'amor que es mereix... però ho intentaré fins a l'últim alè que expiri el meu insignificant ésser.

El meu cervell no pot assimilar tot allò que m'ofereix la mare natura: l'espectacle que neix cada dia i que no descansa ni de nit ni de dia... Per això intento captar amb la meva càmera les belleses que se m’ofereixen als ulls i que m’arriben al cor obert de bat a bat, com aquella finestra sense porticons per on l'aire travessa i refresca la cara amb una subtil brisa que em fa tancar els ulls i meditar en silenci el significat de la vida.

Pep Aguadé

Amar la naturaleza no está al alcance de todo el mundo. Se necesita algo más que la simple palabra: hay que tener cierta sensibilidad con todo el que nos rodea, con lo que respiramos, con lo que palpamos... Hay que amar el silencio, el viento, las nubes... Hay que amar los animales, las plantas, las piedras... y, por supuesto, respetar todo el que tiene sentido en nuestra vida... Creo que nunca podré darle todo el amor que se merece... pero lo intentaré hasta el último aliento que expire mi insignificante ser.

Mi cerebro no puede asimilar todo aquello que me ofrece la madre naturaleza: el espectáculo que nace cada día y que no descansa ni por la noche ni de día... Por eso intento captar con mi cámara las bellezas que se me ofrecen a los ojos y que me llegan a mi corazón abierto de par en par, como aquella ventana sin contraventanas por donde el aire atraviesa y refresca la cara con una sutil brisa que me hace cerrar los ojos y meditar en silencio el significado de la vida.

Pep Aguadé

To love nature is not within the reach of everyone. It takes something more than the simple word: you need to have a certain sensitivity towards everything that surrounds us, what we breathe, what we touch ... You must love the silence, the wind, the clouds... You must love animals, plants, stones and, of course, respect everything that makes sense in our life ... I think I will never be able to give it all love it deserves...but I will try up to the last breath I take

My brain cannot absorb everything that offers me mother nature: the spectacle that is born every day and does not rest neither by day nor by night... That's why I try to capture with my camera the beauties that caches my eyes and my heart opened, like that window without shutters through which the air passes through and refreshes my face with a subtle breeze that makes me close my eyes and meditate in silence the meaning of life.

Pep Aguadé