No importa el dia, no importa l'hora..., cal deixar volar la ment i submergir-se amb el moment..., tantes angoixes, tants neguits, tantes preocupacions i el que realment importa ho tenim al voltant i cal gaudir-ho per insignificant que sigui a ulls d'altres, la plenitud interior d'un mateix a vegades és efímera, a vegades és eterna, tot i així cal retenir-la..., les sortides de sol son efímeres però a l'hora eternes i cal gaudir-les amb tota la seva plenitud..., son els meus sentiments, son els meus neguits, per això quan la nit aclapara la llum el meu interior ja anhela el naixement de l'astre rei..., la llum, la vida, perquè el meu cor esclati d'il•lusió i amb doni el plaer de la pau interior per poder cridar amb totes les meves forces "Gràcies", "Gràcies natura", "Gràcies vida", "Gràcies per estimar", "Gràcies als que m'estimeu..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada